Nikola Tesla: un geni que va morir pobre

Nikola Tesla (Croàcia, 1856-Nova York, 1943) és avui un físic, inventor i enginyer reconegut per les seves múltiples aportacions, sobretot en el camp de l’electromagnetisme. Tot i això, va morir pobre i el prestigi científic li va arribar massa tard.

Aquest text pretén explicar per què, tot i la qualitat de molts dels seus invents, Tesla no va aconseguir posar-los en pràctica ni ser prou reconegut científicament. Veurem com la seva genialitat no va ser admirada fins que no va resultar beneficiosa econòmicament.

Imatge: Tesla: un Prometeu modern

Tesla entra en contacte amb Edison

D’origen serbi, Tesla va marxar amb vint-i-vuit anys de París per treballar a les oficines de Nova York a l’empresa de Thomas Alva Edison, conegut com l’inventor de la bombeta elèctrica. Amb poc temps, Tesla va destacar per proposar millores en els generadors i Edison li va prometre 50.000 dòlars si els posava en pràctica. Tesla, després d’un any de molta dedicació, va aconseguir redissenyar els generadors però Edison no li va pagar amb l’excusa que l’oferta havia estat una broma i que ell no entenia l’humor americà. Tesla, molt ofès, va marxar de l’empresa i així va començar una llarga rivalitat entre tots dos científics.

Tesla i el corrent altern

Tesla va obrir un laboratori a Manhattan, va investigar sobre com transmetre informació a través de grans distàncies i va crear el primer motor de corrent altern. Aquest corrent permetia elevar el voltatge amb un transformador, augmentant la velocitat i la distància sense centrals intermèdies, com era necessari en el corrent continu. Tesla va idear com transmetre l’electricitat a un voltatge elevat i reduir-lo en arribar al lloc d’origen per evitar sobrecàrregues, tal i com es fa actualment. Per tal de generar grans voltatges, Tesla també va inventar una gran bobina que actuava com a transformador creant un camp magnètic.

L’empresari George Westinghouse es va associar amb Tesla per impulsar el negoci del corrent elèctric altern. Gràcies a aquesta inversió va poder il.luminar l’Exposició Universal de Chicago del 1893 i guanyar la concessió per construir una central hidroelèctrica a les cascades del Niàgara.

Edison fa propaganda contra Tesla

Edison, que ja tenia un gran negoci muntat amb el corrent continu, va fer una gran campanya propagandística electrocutant animals i denunciant els suposats dels perills del corrent altern pel seu alt voltatge. Fins i tot, un dels enginyers que treballava per Edison a partir d’aquestes demostracions va crear la cadira elèctrica.

Tesla, per demostrar que Edison deia mentides i que no hi havia perill, utilitzava el seu cos com a transmissor del corrent altern: encenia tubs fluorescents i llums de neó (també inventats per ell) agafant-los amb una mà i tocant un cable amb l’altra.

Finalment, Edison va haver de vendre les accions de la seva companyia davant la pressió dels directius per instaurar el corren altern. De manera, que les aportacions de Tesla van ser reconegudes com a superiors a les d’Edison, encara que Tesla no en sortís beneficiat econòmicament.

Tesla, un geni pobre

Tesla va fer moltes altres aportacions. Per exemple, va investigar sobre com transmetre energies a llargues distàncies i va descobrir que si feia passar un corrent elèctric d’alta freqüència a través d’una bobina i d’un condensador, produïa un efecte de ressonància que no requeria cables. Per aquest motiu, quan tres anys després, Guillermo Marconi va comercialitzar la ràdio, Tesla el va denunciar per robar-li la patent. Tesla també va inventar l’altaveu i els aparells teledirigits, com un control remot que amb la veu feia moure un petit vaixell.

Quan Tesla va traslladar al 1899 el seu laboratori a Colorado, va construir una bobina de setze metres de diàmetre per treballar en sistemes de comunicació sense cables i a gran velocitat. Un dels seus projectes posteriors (1908) va ser el d’una torre metàl·lica de seixanta metres d’alçada per fer “possible que qualsevol home de negocis de Nova York dicti les seves instruccions i instantàniament apareguin impreses a la seva oficina de Londres. […] Un instrument de baix cost, no gaire més gran que un rellotge, que permetrà a qualsevol rebre informació de tot arreu”.

Tesla s’avançava al seu temps però la falta de finançament i els seus deutes per pagar el judici contra Marconi van fer que no pogués pagar altres dels seus invents.

El reconeixement arriba tard

L’any 1917, totalment arruïnat, Tesla va rebre la medalla Edison, un reconeixement en l’àmbit de l’enginyeria que tenia el nom del seu més gran adversari, i, quan ja tenia setanta-cinc anys va aparèixer a la portada de la revista Time. Quan va morir el 1943, el departament d’intel·ligència nord-americà va confiscar la seva documentació, una part de la qual va anar a parar posteriorment al Museu Tesla, inaugurat el 1952 a Belgrad.

Conclusió: Va tenir èxit Tesla?

Com hem vist, Tesla va fracassar com a empresari, ja que va morir pobre i no va aconseguir treure un bon rendiment comercial de molts dels seus invents que, com el corrent elèctric altern, van ser inicialment arraconats per una campanya de desprestigi pagada per empreses que, com la d’Edison, promovien d’altres invents menys innovadors però aleshores més rendibles econòmicament, com el corrent elèctric continu.

Tot i això, avui sí que es pot afirmar sense cap dubte que va ser un físic i enginyer visionari perquè es va avançar al seu temps. Segurament es va avançar massa. Tant que, malgrat els seus esforços, en vida no va ser mai prou valorat, i només va rebre premis (com la medalla “Edison”) i reconeixement (portada revista Time) quan ja era gran i estava arruïnat. Tesla, però, realment va tenir èxit en moltes de les seves innovacions físiques i d’enginyeria, com la comunicació i tecnologia sense fils, que s’han acabat imposant més tard, quan les empreses han vist que podien treure’n profit econòmic.

Curiosament, Elon Musk, ha fet més popular la memòria de Tesla utilitzant-lo com a nom de la seva companyia de cotxes elèctrics i llançant un cotxe, el Tesla Roadster, a l’espai perquè viatgi en òrbita al voltant del sol durant milions de anys. Encara que la finalitat publicitària és evident també hi ha un homenatge a Tesla que al final de la seva vida va investigar en un aparell que pogués enviar transmissions més enllà de les estrelles i en un projecte de cotxe volador elèctric.

Imatge: https://insideevs.com/see-tesla-roadster-space-angles/

Fonts:

https://es.wikipedia.org/wiki/Nikola_Tesla

http://www.sapiens.cat/temes/personatges/nikola-tesla-el-geni-oblidat_16229_102.html

http://www.tesla-museum.org/web/index.php?l=en

https://www.ara.cat/suplements/ciencia/Tesla-Prometeu-modern_0_1942005826.html