Per acabar la primera Situació d’Aprenentatge hem vist In Time, una pel·lícula de ciència-ficció dirigida per Andrew Niccol l’any 2011.

El punt de partida està molt bé: en un futur, on gràcies a la manipulació genètica s’ha aconseguit anul·lar el gen que provoca l’envelliment (que s’atura als 25 anys), el Temps s’utilitza com a moneda així que quan més Temps es gasta en menjar i béns materials, menys Temps tes té de vida. La gent rica té més temps i pot viure eternament, en canvi, els pobres han de negociar per a continuar vivint. El protagonista és Will, un treballador jove que aconsegueix canviar la seva vida quan un milionari, cansat de viure, li dóna tot el seu temps. Perseguit pels “guardians del temps”, s’escapa segrestant a la filla d’una família rica, s’enamoren, i tots dos destrossen el sistema quan –com si fossin Robin Hood- roben temps als rics per donar-lo als pobres.

 

                                     

 

És una distòpia interessant però la pel·lícula no és genial del tot per diferents motius:  tot i que el punt de partida és bo, l’acció és molt previsible i, per altra banda, no acaba de ser del tot creïble, ja que donar temps als pobres no és suficient per canviar-ho tot. Seria molt més lògic buscar una manera de desfer la mutació. Resumint, la idea original està molt bé però no està prou desenvolupada i la pel·lícula desaprofita aquesta bona idea.