“Frankenstein, el Prometeu modern” va ser una situació que va acabar amb una gran pel·lícula de ciència ficció: Blade Runner (Ridley Scott, 1982 ) Tot i que ja l’havia vist dos cops i havia llegit Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968) de Philip K. Dick, em va venir de gust tornar-la a veure i poder fixar-me en més detalls. També em va agradar poder comentar-la a la classe i em va semblar interessant buscar semblances i diferències amb el mite de Prometeu i la novel·la de Frankenstein o debatre sobre si Blade Runner és el Prometeu contemporani o el Frankenstein modern.

És fàcil veure que les tres històries tenen molts punts en comú i es repeteix el desig de la creació, el poder de donar vida, encara que sigui d’una manera artificial: a Blade Runner la gran corporació de Tyrell fabrica els replicants, els models “Nexus-6”, a través de l’enginyeria genètica; a la novel·la, és el doctor Frankenstein qui crea una criatura a partir de cadàvers i a la mitologia grega, Prometeu modela amb fang els primers homes i Zeus els hi dona vida. També hi ha certa semblança en la relació que tenen els creadors i els éssers creats, maltractats o incompresos i amb ànima tot i el seu origen: els replicants són perseguits pels humans i encara que no passin el test d’empatia Voight-Kampff pateixen i tenen sentiments; Zeus castiga i tortura a Prometeu però, en canvi, aquest protegeix la seva creació, és a dir, a la humanitat; Frankenstein abandona i no ajuda a la seva criatura que se sent sola i incompresa.

Finalment, hi ha la rebel·lió dels éssers creats contra els seus creadors però aquesta rebel·lió té finals diferents a cada història: el replicant Roy de Blade Runner mata a Treyll però, a la vegada, salva a Deckard (Harrison Ford); els humans no es giren en contra de Prometeu però aquest no fa cas a Zeus i dóna el foc als humans i, al llibre de Mary Shelley, la criatura es venja del doctor tot i que no el mata. Com se sap, Ridley Scott va fer versions diferents de la pel·lícula segons el lloc i el moment de l’estrena. En una primera versió hi havia una veu en off de Deckard i un final diferent. En un altre muntatge posterior, Ridley Scott va incloure el somni i la imatge final de l’unicorn per donar suport a la hipòtesi que Deckard era també un replicant.