Segur, siguis qui siguis que té el temps de llegir aquestes línies sense aparent interès, que ja has llegit o escoltat aquest relat moltes vegades, massa vegades probablement, així que intentaré resumir-lo, molt.

El diumenge dia 31 de març, els alumnes de quart d’ESO, vam començar el viatge de final de curs (tot i que no era final de curs) cap a Itàlia, concretament a la Toscana. El trajecte d’anada el vam fer amb autocar i va durar unes 12 hores (de 15 a 20 psicològicament) i com que el recorregut va començar a les 8 del vespre, aquell dia no vam poder veure res a part d’un autocar ple de gent amb torticolis i algunes àrees de servei no gaire memorables.

L’endemà, dilluns 1 d’abril, vam arribar cap a les 9 del matí a Pisa on el 70?, 80?, 90%?, del curs es va fer la típica foto fent veure que aguantava l’emblemàtica torre, per què cal originalitat? Tot seguit vam tornar a pujar a l’autocar i vam gaudir d’unes hores més de tortura, vull dir, de torticolis. Més tard, un cop a la ciutat de Lucca, després d’haver entrat a una catedral a la qual la majoria del curs, amb el seu gran interès cultural, va decidir asseure a l’escala i no entrar, vam trobar un petit restaurant al darrere i vam dinar uns espaguetis relativament bons. Després de menjar, vam fer alguna volta per la ciutat i vam, naturalment, tornar a l’autocar. De l’autocar a l’hotel, situat en un poble dissenyat per a hotels, i després de donar una volta (obligada), pel poble, a sopar i a dormir.

Quan ens vam despertar al gran hotel de 3 estrelles, que aquí no seria ni hostal, simplement vam esmorzar i vam agafar l’autocar fins a Florència. Florència és una ciutat bastant meravellosa i la visita va durar tot el dia. Durant aquell dia tan inspirador, vam veure el famós Duomo (no vam poder entrar), el palau Mèdici, la catedral de Santa Croce, el ponto Vecchio, on només es venen joies i rellotges i la galeria dels Uffizi. Només uns pocs vam voler entrar a la increïble galeria d’art on vam estar durant molta està per culpa de la quantitat inprocessable d’art. Finalment, vam agafar l’autocar i vam tornar cap a l’hotel on, més tard, es van produir fets que no vaig a perdre el temps, el meu i el teu, en sensacionalitzar, ja que, encara que molts s’esforcin per demostrar el contrari, no va ser el més important del viatge.

El penúltim dia vam visitar un poble i una ciutat, San Gimignano i Siena. San Gimignano és un poble famós per les seves torres, 14 actualment, 72 en un passat. Vam estar 1 hora caminant, explorant i descobrint i després vam tornar, una vegada mes, a l’autocar per dirigir-nos a Siena. Un cop a Siena tot el curs vam anar cap a la piazza S.Giovanni i ja allà ens vam dispersar, vam visitar la bonica ciutat fins que va ser hora de marxar, un últim cop, amb autocar, fins al port.

L’últim dia el vam passar tot en un vaixell de tornada a Barcelona, on a part dels marejos, vòmits i l’avorriment general, jo diria que vam estar bé. En conclusió, va ser un viatge interessant, desaprofitat per alguns però, tot i la quantitat innecessària d’autocar, completament apreciat per altres. Prou resumit?