Hola,
Sóc l’Àlvar, tinc quinze anys i visc a la mateixa ciutat que tu, a Barcelona. Aquest matí he vist una fotografia teva a l’institut i després d’observar-te, trist, brut i descalç, he decidit que t’havia d’escriure per animar-te i explicar-te que tens uns drets que no se’t respecten i que t’has d’organitzar per reivindicar-los amb els altres nens i nenes de la fàbrica, del barri del Poble Nou, de la ciutat, del país, d’Europa i del món. No t’ho creuràs, potser et semblarà una broma. Però és totalment cert. T’escric des del futur, concretament des del 2018.

Fotografia d’un nen treballador a una Fàbrica de Poble Nou (1910-12)

Avui a Europa i al món està prohibit el treball infantil (tot i que per desgràcia en alguns països pobres continua havent-hi) i també està prohibit que els treballadors facin jornades laborals tan llargues com les teves (m’han dit que fas més de catorze hores diàries). Els nois i les noies de Barcelona no podem treballar, hem d’estudiar obligatòriament fins als setze anys, no només tres o quatre anys com vosaltres. Per això existeixen escoles i instituts públics, és a dir gratuïts, perquè tothom tingui (teòricament) les mateixes oportunitats.

Per escriure’t aquesta carta, he investigat una mica i no va ser fins a la II República (1931-36/39) que a Espanya va haver-hi un interès real per acabar amb l’analfabetisme i es va impulsar l’educació. També va ser en aquella època que les organitzacions obreres van poder aplicar mesures per defensar sous i horaris dels treballadors dignes. Llàstima que després de la guerra civil (1939), amb el franquisme s’acabessin aquests drets. Per sort, després de la mort de Franco el 1975, les coses van canviar molt i ara, com ja t’he explicat, hem d’anar a l’escola i les lleis garanteixen els nostres drets. A més, molts de nosaltres vivim bé. No som rics però tenim temps per fer extraescolars, fem esport, mengem tot el que volem, cada dia ens canviem de roba i podem comprar moltes de les coses que desitgem.

No t’explico tot això per fer-te enveja. Ja sé que vosaltres treballeu molt i cobreu menys que els adults. Que us diuen que treballar és bo perquè així ajudeu a casa i madureu abans. Que no teniu temps lliure, que esteu mal alimentats, que viviu en pisos petits, tots amuntegats, amb poca roba i que sovint patiu accidents laborals. Com que no tens accés a informació, és possible que no sàpigues que els nens i les nenes de famílies treballadores de la teva època a bona part del món estan igual que vosaltres. Per això t’ensenyo una fotografia feta per Lewis Wickes Hine d’una nena americana enmig d’un teler. I això que abans (el 1833) al Regne Unit es va prohibir -amb la Factory Act-  que els menors de nou anys treballessin però, com pots imaginar, no es va complir perquè els empresaris els interessava continuar tenint mà d’obra barata.

Nena en un taller de cotó a Carolina (1909) fotografia de Lewis Wickes Hine

Ara que ja saps com han canviat les coses, m’agradaria que lluitessis per canviar el futur perquè es creïn els Drets dels Infants cordats per les Nacions Unides (1989) i com ja t’he explicat que encara avui hi ha nens i nenes de països pobres que són obligats a treballar però, potser, a vosaltres us donen ànims per rebel·lar-vos i aconseguiu que us respectin abans.